LA MICROCIRCULACIÓ I LA SALUT

Imatge del torrent sanguini amb hematies fluint

Lògicament a nivell pràctic, es pot considerar la microcirculació com una xarxa de petits vasos sanguinis que hi ha repartits per tots els racons del cos humà, és a dir, l'àrea capil·lar.

La següent pregunta seria, ... i essent tan petits, tan importants són? ... Doncs sí, es imperativament imprescindible que el seu funcionament sigui òptim, ja que contràriament les cèl·lules que formen els teixits i per tant, l'òrgan en qüestió, tindran problemes. Si per una part no reben el subministrament que els hi és imprescindible per a la vida, i per l'altre, no evacuen les deixalles, serà del tot impossible que hi hagi un adequat funcionament i continuïtat vital, llavors, apareixerà la malaltia.

Embracament vascular terminal (microcirculació)

Per tant, de manera més àmplia, la microcirculació és la part del reg sanguini funcional que permet i assegura el correcte subministrament d'oxigen i nutrients, i si fos el cas, de medicaments i/o complements alimentaris a tots els teixits de l'organisme, i per tant, a cadascuna de les cèl·lules que el formen.

Aquesta primera funció formaria part de l'aportació, però a més, la microcirculació també inclou l'evacuació del diòxid de carboni, de les deixalles del metabolisme i de les toxines presents en els teixits de l'organisme, fruit sobre tot del tipus d'alimentació.

Aquest evacuació de toxines esmentada mai es complerta, ja que l'organisme no reconeix totes les substàncies que s'introdueixen dins el cos, i per tant, no totes van als emuntoris (pulmons, ronyons, pell, ...) per ésser eliminades. Llavors es produeix la incrustació, que són el dipòsits de substàncies que el cos no sap que fer-ne, i els diposita en diferents òrgans i teixits. Poc a poc, amb el pas dels anys, i a menys que la persona faci periòdicament processos de desintoxicació, seran uns elements tòxics que destorbaran i originaran problemes de salut, que poden arribar a ésser molt greus.

La microcirculació és un procés complex, molt important i dissortadament encara no del tot conegut. Un procés que no únicament intervé en l'aportació i evacuació tal com s'ha esmentat, sinó que també és molt present en processos com en la difusió pulmonar d'intercanvi oxigen-diòxid de carboni, o en el ronyons, en els processos de depuració de la sang, per esmentar-ne només un parell.

Una deficient microcirculació comporta a la llarga problemes de salut, que no seran fruit de la casualitat o del atzar, és fals aquesta dita que en uns els hi toca i a d'altres no, en absolut; serà fruit de l'alimentació, de l'estil de vida i de les mesures que al llarg de la vida, una persona ha sabut mantenir el cos en òptimes condicions i en definitiva, de quina manera ha cuidat la seva salut. L'estat del benestar com és la salut, moltes vegades es valora en tota la seva dimensió només quan es perd, per tant cal tenir present que de salut només n'hi ha una, i si es perd, no hi ha reposició; la microcirculació, hi té un paper crucial en aquest afer.

SISTEMA CARDIOVASCULAR

Sistema cardiovascular

El cos humà està format per un conjunt de sistemes: sistema nerviós, digestiu, autònom, locomotriu o circulatori entre molts altres, cadascun amb unes funcions específiques, moltes conegudes però d'altres encara per descobrir. Malgrat que a afectes pràctics se estudia la anatomia, la fisiologia i la patologia per separat, en el dia a dia de la vida d'una persona, tots els sistemes del cos humà, treballen com un tot, cap sistema és aliè a un altre i tots fan la seva feia sincronitzada en tot moment de forma sinèrgica amb els altres.

El sistema circulatori o si es vol definir-lo més integrament, com sistema cardiovascular, es fonamental en el sentit que té moltes funcions, entre les quals cal emfatitzar en què és el principal medi i responsable del transport per tot el cos. Transporta principalment els nutrients i l'oxigen a totes i cadascuna de les cèl·lules del cos i a més, recull les deixalles que generen les cèl·lules en la seva important missió de transformar els nutrients en energia, entre d'altres tasques. Si la persona pren algun medicament o complement alimentaria, serà el responsable de fer-lo arribar al seu lloc de destí.

Microcirculació del cos pituïtari (hipòfisi)

Tota la xarxa de circulació sanguínia, com si d'una infraestructura territorial es tractés, està formada per tota una malla de canonades, anatòmicament dits, vasos sanguinis, on els seus diàmetres són múltiples, i que van decreixent des del cor vers la zona capil·lar, i creixent des d'aquesta fins al cor. Tenen en general els noms coneguts de: arteries, arterioles, capil·lars, vènules i venes, en el sentit de la trajectòria de la sang.

Per tenir una idea de la seva dimensió, l'arteria principal de l'arc aòrtic té un diàmetre molt considerable de Ø = 25 mm, mentre que en la zona del intercanvi transcapil·lar, té uns diàmetres de l'ordre entre: 0,003 ÷ 0,008 mm, per tant, la diferència es notòria. Cal esmentar que per exemple un pèl, de mitjana sol mesura a l'entorn del 0,060 mm. Això dóna una petita idea de lo minúscul que arriba ésser la xarxa capil·lar de microcirculació.

Tota la xarxa circulatòria es pot veure afectada per una anomalia, sigui quin sigui el seu diàmetre i la seva funció. Un coàgul circulant pel flux sanguini pot provocar una embòlia al taponar un vas d'un diàmetre inferior o una tromboflebitis en el cas de la xarxa venosa dels membres inferiors; una placa d'ateroma una trombosi; o la mateixa reducció de les arteries, degut a un engruiximent i enduriment de les seves parets per arteriosclerosi, pot reduir o impedeix la vasomoció, i per tant, desaprofitar la histèresi elàstica que proporciona la sístole.

Igualment la zona capil·lar es pot veure afectada per aquesta aberració tòxica i d'elements indesitjables, que fan del tot impossible que la sang arterial arribi fins l'última racó del cos, per tal de poder mantenir un bon estat de salut. Les arterioles estan proveïdes d'una musculatura llisa, responsable d'estimular el intercanvi transcapil·lar i governades pel sistema nerviós autònom. Ja sigui per malaltia o per estrés, entre altres factors, aquest estímul no es produeix o es veu molt reduït. Llavors es provoca un pooling, és a dir, un embassament que fa que la sang no circuli.

Ja sigui per col·lapse tòxic dels teixits o per manca de resposta de la musculatura llisa de les arterioles, la conseqüència és que el teixit no rep el subministrament que li és imprescindible ni pot evacuar les deixalles que produeix; a partir d'aquest moment el problema està servit, i apareix dolor, tumefacció, inflamació o qualsevol altre problema de salut.
BEMER actua per partida doble, d'una banda fa l'estímul a la musculatura llisa de les arterioles i com que la sang o flux sanguini circula, doncs, facilita la eliminació de toxines i productes del metabolisme, a més de l'aportació corresponent d'oxigen i nutrients, i es per això que, tan sols en dos minuts d'aplicació, moltes persones ja noten la millora.

LA IMPORTÀNCIA DE LA MICROCIRCULACIÓ EN XIFRES

L'estructura capil·lar varia molt segons l'òrgan que rega, els capil·lars del cervell, per exemple no són el mateixos que els del fetge. Altrament, tampoc actuen sempre igual, es à dir, el capil·lars porosos del pàncrees, no actuen igual durant el procés de digestió que en períodes de descans, els capil·lars sinusoides del fetge igual.

De la importància de la microcirculació tal com s'esmenta en el primer apartat, queda manifest pel percentatge de representació de cadascun dels vasos sanguinis implicat en el sistema cardiovascular.

De tot el sistema circulatori, un 11% són arteries, vasos sanguinis que transporten sang arterial rica en oxigen i nutrients, un 15% són venes, vasos sanguinis que transporten sang venosa, rica en monòxid de carboni i deixalles del metabolisme i un 74% correspon a la part vinculada a la microcirculació. Es a dir, que 3/4 parts de la circulació sanguínia de l'organisme humà, corresponen als circuits capil·lars de la microcirculació; obvia la seva importància.